- Arranca una sèrie de set articles on Vicent Torres analitza, mitjançant una vintena d’entrevistes anònimes, l’evolució, consolidació i reptes pendents del sector vinícola a La Marina Alta
Capítol 0: ANTECEDENTS
El punt de partida i com hem abordat la dècada
Com a activitat paral·lela al 6é Congrés d’Estudis de la Marina Alta, l’IECMA va organitzar uns tallers de tast dedicats als vins de la comarca, amb l’objectiu d’oferir a les persones assistents l’oportunitat d’assaborir tots els vins que s’hi elaboraven en aquell moment. Per primera vegada, s’ajuntaven en un mateix esdeveniment tots els vins no fortificats amb vocació comercial elaborats a la Marina Alta amb raïm conreat als bancals de la comarca. Era un intent de donar a conéixer el patrimoni vitivinícola de la Marina Alta d’aleshores i, alhora, d’afavorir la incipient recuperació del sector.
El cicle de tallers de tast de l’IECMA es va desenvolupar en cinc sessions durant els mesos de febrer i març de 2017, en diferents cellers i espais de tast de la comarca:
- La Cooperativa Sant Vicent Ferrer de Teulada (amb vins propis)
- L’Espai Cata Vinalia, d’Ondara (amb vins de Bodegas Parcent, Joan de la Casa, Biomoscatell i Fondàrium)
- La Cooperativa Verge Pobra de Xaló (amb la primera part de l’extensa gamma dels seus vins)
- El Celler de la Marina, a Gata de Gorgos (amb vins de Bodegas Antonio Llobell, Les Freses, Bodegas Gutiérrez de la Vega i Curii Uvas & Vinos)
- i la Cooperativa Verge Pobra de Xaló (amb la resta dels vins que no s’havien tastat en la seua primera sessió)
La iniciativa va tenir una resposta tan gran que les places disponibles es van exhaurir en pocs dies, coincidint amb un moment en què començava a parlar-se d’una certa renaixença del vi de la comarca. Amb el temps hem sabut, a més, que arran d’aquella experiència van nàixer altres projectes de distinta índole, tots positius.
Però no parlem només d’un interés popular -de tastadors i curiosos- per allò que ja s’elaborava. En el mateix 6é Congrés de l’IECMA, José María Bolufer i Josefina Bolufer van presentar un estudi acadèmic sobre els distints terrers (terroir) de la Marina, amb una mirada sistemàtica sobre la diversitat de sòls i microclimes que expliquen les peculiaritats dels vins de la Marina Alta.
Des d’aleshores ha passat quasi una dècada i, dins d’aquest sector, els canvis i les novetats a la comarca han sigut molt nombrosos. Ara, a les portes del 7é Congrés d’Estudis de la Marina Alta, aprofitant-lo com a fita i pretext, hem pensat que és un bon moment per fer balanç: saber, o almenys poder preguntar-nos, si aquella renaixença que albiràvem s’ha consolidat, en quina direcció ha evolucionat i quins reptes continuen oberts.
Imatges del cicle de tallers de tast de vins de l’IECMA l’any 2017
Tanmateix, no ho hem volgut respondre nosaltres mateixos, com a simples observadors dels esdeveniments, sinó donant veu als seus protagonistes per reconstruir com elaborar el retrat d’una dècada a partir de les seues impressions. Per fer-ho, hem recorregut la comarca parlant amb les persones que han format part d’aquesta història. I el vertader protagonista no volem que siga el vi, sinó més aïna el canvi: com ha transformat la Marina Alta la seua relació amb la vinya en deu anys.
Aquesta sèrie de publicacions que ací comença es tancarà amb mitja dotzena d’articles —més aquesta introducció—, elaborats en bona part a partir d’una vintena d’entrevistes personals. Les entrevistes han tingut un tractament reservat, ja que ens interessa sobretot el relat derivat de la sinceritat d’unes respostes lliures de prejudicis. Així, les cites de les entrevistes són anònimes, llevat de les persones que obrin cada article. Les dades públiques —trajectòries, productes, premis o projectes— s’atribueixen pel seu nom, igual que les cites ja publicades en altres llocs.
A partir d’aquestes respostes hem elaborat un quadre DAFO, que serveix de suport documental al text i que trobareu complet tot seguit. En resum, la debilitat més citada és la pèrdua de superfície de producció (12 mencions); l’amenaça, el canvi climàtic (5); la fortalesa, l’augment del nombre de cellers (16); i l’oportunitat, l’arribada d’elaboradors de prestigi i inversors (7).
| DEBILITATS | mencions |
| Pèrdua de superfície de producció i abandonament d’explotacions | 12 |
| Falta de reconeixement, especialment comarcal (distribució, restauració, població) | 9 |
| Fragmentació del sector (minifundisme, absència d’unió empresarial, projectes febles) | 6 |
| Falta de relleu generacional | 3 |
| Falta de professionalització | 3 |
| Projectes que no arriben al públic general | 3 |
| Falta de mà d’obra | 2 |
| Falta de coneixement local | 2 |
| Relació feble amb la DO (falta de consens, varietats no emparades) | 2 |
| Altres (1 menció cadascuna): baixa presència en cartes, diversificació de models, canvi de conreus, imitació de models, desconeixement de l’ecosistema i del patrimoni biològic, baixa qualitat turística, distribució «mafiosa», creixement excessiu sense demanda, vins poc estàndard. | |
| AMENACES | mencions |
| Canvi climàtic (menys volum, sense millora de preus, perjudici per als negres) | 5 |
| Pressió urbanística | 4 |
| Fauna salvatge (senglars, conills, arruís, tudons…) | 4 |
| Desinterés territorial institucional | 4 |
| Burocràcia | 4 |
| Noves plagues (caparres, black rot…) | 3 |
| Encariment de despeses (fitosanitaris, personal, combustible…) | 2 |
| Especulació i encariment del sòl rústic | 2 |
| Sequera 2024 | 2 |
| Feblesa de les polítiques de formació | 2 |
| Falta d’ordenació turística i gestió territorial | 2 |
| Plantes fotovoltaiques sobre bancals | 2 |
| Reestructuració comercial per la COVID | 2 |
| Altres (1 menció cadascuna): turisme de menys qualitat, colp a les qualitats mitjanes, política de turisme fàcil, desfeta cultural, descens del consum, inversions més rendibles en formigó, centralisme DO i comarcal «Deniocentrisme», falta de rendibilitat de la vinya, mala fama dels vins d’Alacant, proveïdor únic a l’hostaleria, despoblament rural. | |
| FORTALESES | mencions |
| Augment del nombre de cellers | 16 |
| Redescobriment de varietats autòctones (giró, blancs tradicionals) | 10 |
| Millora de la qualitat dels vins | 10 |
| Creixement de l’interés pel producte local | 7 |
| Identitat i vocació territorial (bancals, pedra seca) | 5 |
| Augment de gamma i consolidació de productes | 5 |
| Projectes de valor afegit i enoturisme singular | 4 |
| Reconeixements de qualitat mantinguts i en augment | 4 |
| Manteniment del paisatge | 3 |
| Ganes i energia per fer coses | 3 |
| Resiliència de projectes consolidats | 2 |
| Professionalització de projectes | 2 |
| Altres (1 menció cadascuna): reconeixement històric d’alguns cellers, conservació genètica de vinya vella, contrarevolució dels vins únics, relleu en cellers consolidats, «zona de valor» redescoberta, dignificació del preu del raïm, avantatge en blancs, projectes sense instal·lacions pròpies, autoconfiança, evolució positiva, recorregut històric de la DO. | |
| OPORTUNITATS | mencions |
| Arribada d’elaboradors de prestigi i inversors | 7 |
| Aprofitar l’afluència turística (enoturisme) | 6 |
| Unió estratègica i real d’elaboradors | 5 |
| Iniciatives firals i concursos (Jesús Pobre, Pego, Orba…) | 4 |
| Interés creixent per sostenibilitat i biodiversitat | 2 |
| Reconeixement de la ciutadania de la comarca | 2 |
| Recuperació de terres | 2 |
| Renaixença d’una revolució encara incipient | 2 |
| Altres (1 menció cadascuna): aliança amb gastronomia de proximitat, micro-cellers com a narradors del paisatge, formació professional, bancs de terres per arrendaments, aprenentatge del producte propi, canvi climàtic com a oportunitat, reorientació cap als blancs, recuperació botànica, rendibilitat econòmica de la vinya, sinergies amb l’hostaleria, comunicació conjunta, novetats preferencials, distribució alimentària amb iniciatives públiques, exportació, reconeixement institucional, ruralitat, segells de qualitat «bancalet», promoció del moscatell, passaport enoturístic. | |
Hi ha, però, una qüestió que apareix una vegada i una altra al llarg de les entrevistes: la falta de reconeixement, sobretot dins de la mateixa comarca. Ho assenyalen nou de les persones entrevistades, cosa que la converteix en la segona debilitat més citada. I és un fil que reapareix, amb formes diferents, al llarg de tots els articles: un paisatge que no sempre es valora, uns elaboradors que no es coneixen prou, una varietat que encara no té un nom propi reconegut, una visita enoturística que no sempre s’ofereix com cal, unes cartes de vins que massa sovint no incorporen vins de casa nostra. Perquè potser aquesta és una de les paradoxes d’aquesta dècada: mentre el sector ha crescut, s’ha professionalitzat i ha guanyat reconeixement fora de la comarca, encara li costa ser reconegut dins de casa. Aquesta contradicció apareix, d’una manera o altra, en bona part del relat que segueix.
Entre el material d’investigació, hem trobat una font excepcional en què també es va donar veu als protagonistes durant el període estudiat: el llibre de conclusions del D*na Fòrum de 2019, amb els testimonis públics d’algunes de les persones participants.
Tanquem aquesta introducció amb el desig que el treball que teniu entre mans puga resultar de profit per al sector i desperte també l’interés de consumidors i altres agents. Al capdavall, conéixer una cosa és el primer pas per arribar a estimar-la.
Servisquen aquestes últimes línies per a agrair la col·laboració de totes aquelles persones que hi han participat de manera desinteressada, tenint en compte, a més, que ho han fet en plena verema. Tot i les absències inevitables, pensem que la representativitat ha resultat més que suficient per a assolir els objectius preestablerts.
Seguint la mateixa pauta que ja vam aplicar amb el cicle de tallers de tast de 2017, havíem previst que la publicació de les parts que ací comencen i conformen la sèrie completa acabara just la setmana abans del 7é Congrés d’Estudis de la Marina Alta, el darrer cap de setmana de novembre. Amb la recent convocatòria d’eleccions generals, però, aquell cap de setmana ha esdevingut electoral i és probable que el congrés acabe canviant de data. No obstant això, mantindrem el calendari de publicació previst.