En el marc de la IX Jornada Carmencita d’Estudis Interdisciplinaris sobre Gastronomia, celebrada el passat 19 d’octubre a la Universitat d’Alacant (UA), un grup multidisciplinari d’experts va emetre una declaració amb la qual urgeixen a transformar radicalment el model actual de producció i consum alimentari. Sota el lema «Ensenyar a cuinar i menjar des d’una gastronomia de proximitat», la trobada ha fixat les bases per a abordar l’alimentació com un dret fonamental.

Este manifest va ser signat pels ponents que van participar en la jornada, a més dels membres de la comissió organitzadora. Josep Bernabeu Mestre, catedràtic d’Història de la Ciència i director acadèmic de la Càtedra Carmencita, Maria Tormo Santamaria, coordinadora del projecte d’innovació i transferència ACORD i investigadora del Grup Balmis d’Investigació en Història de la Ciència, Cures en Salut i Alimentació de la Universitat d’Alacant, Gregorio Varela Moreiras, catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat San Pablo-CEU, Casimir Romero i Garcia, mestre, divulgador cultural i escriptor especialitzat en gastronomia tradicional, etnografia i memòria del paisatge rural valencià, Pep Romany, activista i defensor de la cuina i la gastronomia de proximitat i de la identitat culinària, juntament amb professors de diferents CEIP com Xavi Fos i David Masià, del Bertomeu Llorens i Royo de Catarroja, Alberto Segarra i Liliana Vizcarro, del Jaime Sanz de Peníscola, i José Luis Bisquert i Isabel Moreno, del Port de Xàbia, figuren entre el llistat de signants.

Els participants del manifest denuncien amb el seu escrit les conseqüències crítiques del model agroquímic globalitzat de tall neoliberal que domina el mercat actual. Segons es recull en el document, este sistema «no sols accelera la crisi climàtica i destrueix la biodiversitat, sinó que debilita de manera alarmant la sobirania alimentària i provoca un increment de malalties cròniques i degeneratives associades a la mala alimentació». Davant d’esta realitat, els experts proposen «una transició urgent cap a sistemes alimentaris locals de base agroecològica, capaços de connectar la salut amb el plaer culinari sense dissociar la nutrició de les arrels culturals».

La principal conclusió de la jornada, que es reflecteix en el document, assenyala l’escola com el pilar fonamental per a revertir esta tendència. Els participants van reivindicar la necessitat «urgent d’incorporar l’ensenyament del menjar i cuinar en les primeres etapes educatives a través dels paràmetres de gastronomia de proximitat», per a, amb esta mesura, «reconnectar les noves generacions amb el producte local i els cicles estacionals».

Com a exemple d’èxit, durant la trobada es va destacar la innovació pedagògica del projecte «Centres Cuiners», un model educatiu que demostra que la pràctica directa a les escoles permet conscienciar des d’edats primerenques, educar el gust enfront de la creixent uniformització global dels sabors i fixar hàbits permanents utilitzant la cuina com una aula de vida.

La declaració final conclou amb un «ferm compromís per part de les entitats organitzadores i participants per a continuar impulsant projectes que porten la cuina a les aules». De la mateixa manera, fa una «crida directa a les administracions públiques, la comunitat educativa, el sector agroalimentari i la societat en general per a defendre de manera conjunta un model alimentari just i sostenible». «Educar en el menjar és, en última instància, educar per a la salut de les persones i del planeta», conclou el manifest.