Són molts els que fan bandera de la causa, però realment no serveixen productes de proximitat o del territori, més bé ens ho fan creure. ¿Com descobrir qui són els bons i qui els roïns, com desemmascarar a l’impostor?
A finals de la dècada dels 80 del segle passat es va fundar a Itàlia el moviment Slow Food, una associació per lluitar contra el menjar ràpid i defendre els productes de qualitat que es fan al territori. Des d’aquells dies fins hui podem dir que els productes km0, els productes de proximitat també anomenats productes del territori són una tendència a l’alça de la qual cap restaurant o casa en la qual es done menjar s’escapa.
Des de les cadenes de franquícies més internacionals fins a restaurants estrela Michelin no poden deixar de potenciar-la
La societat actual s’ha sensibilitzat davant de conceptes com sostenibilitat, menjar saludable, productes frescos i ecològics, i a poc a poc els consumidors i comensals anem demanant i a voltes exigint que els productes que ens trauen a taula siguen de proximitat i per descomptat saludables.
Davant d’aquesta tendència imparable la majoria de restaurants de tota mena, gastronòmics o no, ofereixen a la carta o al menú productes de proximitat. Cosa que m’alegra molt, perquè pense que des del sector de l’hostaleria es pot fer pujar sectors i oficis ancestrals que de ben segur enfortirien l’economia local, sectors de xicotets emprenedors com els agricultors, pescadors, ramaders o els de l’oli, el vi o l’embotit per citar alguns transformadors.
Però no tot és el que ens sembla, ja ho dia el poeta valencià Joan Timoneda en el segle XVI: “que tot lo novell és bell i no és or tot lo que llu”. No ens podem refiar de les aparences i més en aquesta època en la qual ho volem tot immediatament, en la que predomina la superficialitat sobre la realitat. En la que el postureo compte més que l’essència.
Són molts els que fan bandera de la causa, però realment no serveixen productes de proximitat o del territori, més bé ens ho fan creure. ¿Com descobrir qui són els bons i qui els roïns, com desemmascarar a l’impostor?
Realment és ben difícil de saber-ho, no tenim res com a comensals que ens puga garantir la qualitat i la procedència dels productes. No hi ha un segell, ni un distintiu que ho acredite, ni un certificat seriós. Després de calfar-me prou el cap i pegar-li voltes vaig arribar a algunes conclusions: conéixer a l’empresari, saber quina és la seua filosofia és una garantia, però és complex i no és definitiu. Finalment, vaig vore una cosa que fa que pugues comprovar que si, que el restaurant on estàs diu la veritat quant a la procedència dels productes i d’alguna manera indica de manera clara la filosofia i voluntat de l’hostaler. És la Carta de Vins, aquí si, aquí no hi ha escapatòria, les etiquetes de les botelles de vi no enganyen, o SOM o NO SOM, o els vins són de proximitat, no vull dir tots però si una bona part, o no posarà en l’etiqueta, Marina Alta, Alforins, el Comtat, Vall d’Albaida, Marina Baixa, Requena, etc. També ocorre en les monodosis d’oli o les botelles d’oli perquè també porten etiqueta.
No és definitiu, però ja tenim un bon indicador. De moment és l’únic i tampoc garanteix que les verdures i fruites siguen d’Almeria o Marroc o el corder d’Extremadura o d’Austràlia o el peix de l’altra part de l’Atlàntic. Ho dic perquè conec restaurants que no tenen una carta de vins de proximitat i sí que tenen producte, també en conec que tenen una carta de vins del territori ben amplia i producte de proximitat ben poc i també en conec que ni una cosa ni l’altra i diuen que tot és del territori.
Clar està que la tendència de consumir productes fets a prop de casa va a més i s’està consolidant i que a través de la carta de vins es pot establir un paral·lelisme amb la resta de productes del restaurant on estem menjant.
Com a comensal m’agrada saber que menge productes saludables i que, menjant, contribuïsc a enfortir l’economia local i a la salut del planeta. Amés tinc la satisfacció de pertànyer a eixe grup de persones que defenen aquests principis.