ATICCOOK, Cuina Valenciana en plena evolució

ATICCOOK, Cuina Valenciana en plena evolució

Fotos: Adolf Boluda


EN FER TOTS ELS PLATS ALHORA,
TOT FLUIX EN EL MATEIX SENTIT,
CADA PERSONA TÉ EL SEU ROL.
ÉS UN PUNT A FAVOR NOSTRE,
TOT ESTÀ ORDENAT.
L’HARMONIA ES TRANSMET ALS COMENSALS.

L’espai respira art. Mobiliari de disseny original, quadres i escultures de totes les mides, enormes com a gegants i menudes de sobretaula , amplis espais, tot contribueix a crear una atmosfera agradable, estem a l’espai d’arquitectura i d’interiorisme de Pepe Cabrera, un edifici de quatre plantes a l’entrada de Dénia.

A l’àtic, que és on anem a dinar, Bruno Ruiz cuina cada dia per a comensals que esperen, a banda de nodrir-se  equilibradament, traure plaer de l’àpat. Les vistes a dalt de tot sorprenen, al sud el Montgó enfront, damunt i al nord es veu tota la planor de la Safor arrima mar fins al Montdúber

Quan entre a la sala em sorpren vore al cuiner servint i explicant els plats a les taules i l’equip de cuina i el de sala mesclats a la cuina que és oberta, però ben oberta, de tal manera que la cuina forma part de la sala i la sala forma part de la cuina. Un mestissatge raonable i grat.

Ens indiquen la taula, una prop de la finestra, mire la terrassa i pense que en estiu s’estarà molt bé menjant allí.

EL DINAR

Per començar, escuma d’humus i papardú de farina de cigró. Acompanyem amb un excel·lent vermut la Terra Alta, Casa Mariol.


Dos olis d’alta cuina: Tossut de Pedreguer, una mescla d’alfafarenca, blanqueta i arbequina molt suau i Castell de la Costurera de Balones un blanqueta d’olives verdes que trau la personalitat de la blanqueta

 

Tres snacks Niguiri de figatell, Torrada amb mousse de tomaca, sardina fumada i parmeggiano i Galeta cruixent de plàtan amb paté de senglar i encodonyat.

L’hora del vermut, mousse de clòtxines, gelatina de vermut i escabetx de clòtxina, tot acompanyat de papes.
Fa gust d’estiu, a mar, al vermut que et feies amb la boca salada d’acabar d’eixir de nadar.

 


Àmfora, un vi de les Freses que enguany senzillament està excels, perfectíssim. Criat 7 mesos amb àmfora, el fang amb la seua porositat li confereix uns aromes i sabors únics. És sedós, salí. Boníssim.

 Tartar de sépia i panxeta
Sobre gaspatxo de dashi amb maionesa i ratlladura d’ous de sépia marinats i secs.
La textura del caldo és sedosa, els trossets de torreznos el transporten a aquell sabor de les rostes de cansalada, i el tartar de sépia es perfecte, una d’aquestes coses que no t’esperes, de tan bona, molt fina i suau. La sensació és de profunda satisfacció.
Per mi el millor plat sense dubte


Guisat de manetes de porc amb gamba roja. El suc del guisat incorpora el del cap de les gambes. Les gambes marinades al punt fan joc i alhora contrast amb les carxofes confitades i cruixents, l’ametlla i la menta.
Un plat clàssic, de sabors fins i nets exceptuant el caldo excessivament concentrat.


Llobarro amb crema de bullit i bacon. Amb bajoqueta, lima i germinats. El bullit està fantàstic i en provar el llobarro em pregunte com es pot obtindre un sabor tan excels. És la combinació del greix de la pell del peix amb la crema de verdures. Genial.


Corder a baixa temperatura amb crema d’ametlla i floricol i punts de iogurt i ras el hanut i compota d’espencat. El corder està perfecte de cocció. Vaig provar abans de res la compota d’espencat i està molt encertada, és un d’aquells sabors que t’emocionen.


Pre-postres, Escuma de coco, crema i gelat de carlota i teula de Carnot


El dolç es supera a si mateix, un any darrere l’altre es nota l’evolució. Un vi de postres que lluny de ser excessivament dolç, trau lo millor del raïm, amb una acidesa que em recorda al cava,  lleuger i agradable.

 

Alfàbrega Passion Pie
Crema de fruita de la passió, galeta de lima i al centre granissat d’alfàbrega
Diria que és un dolç per a majors, poc ensucrat, la qual cosa agraïsc. L’excés de sucre no m’agrada gens. De sabors suaus, refrescant. Un plaer

 

 

 

L’ENTREVISTA

Bruno Ruiz i Claudia Sanchez porten set anys al front d’Aticcook

 

Al web del restaurant hi ha 4 paraules a proporció gran Passió, Disciplina, Revolució i Inconformisme i li pregunte a Bruno pel seu significat

D’on et ve la passió per la cuina
M’he criat un poc entre foguers, els meus avis tenien un  forn a València, mon pare era cuiner, tenia un restaurant a l’Empordà, els meus pares estaven separats i a casa ma mare de menuts, la meua germana i jo fèiem el dinar amb lo que ella ens deixava preparat, amb la mise en place fet y així quan ella arribava del treball menjàvem junts.
La veritat m’agrada molt cuinar, gaudisc cuinant

I la disciplina
Soc molt perfeccionista, m’agrada que tot eixca a la meua manera. Lo que no m’agrada a mi no ho serveix, aquí tot l’equip té eixe criteri.

El que veig és tot l’equip treballant alhora, els de cuina i els de sala, em sorprèn potser perquè a la majoria de restaurants la cuina no es veu i em sorprèn també l’harmonia que flota en l’ambient.
En servir un menú ens permet programar totes les accions. Tot va al mateix temps i es crea un ambient agradable. També s’involucra al client. Al principi quan vam entrar vam provar amb aquest sistema i ens va agradar. Quedava un poc gelat tot i vam vore que al públic li agradava i a nosaltres ens anava bé.
En fer tots els plats a l’hora, tot fluix en el mateix sentit, cada persona té el seu rol. És un punt a favor nostre, tot està ordenat. L’harmonia es transmet als comensals.
No és fàcil, un menú de deu plats és un encaix.

Sou un equip nombrós, per a eixir a la sala has hagut d’estructurar tot el treball i delegar bé, evidentment.
Som 12 persones i cal organitzar-se bé. Al principi em va costar un poc delegar, pel meu caràcter perfeccionista. Ara sé que si no delegues i fas equip no es pot fer un projecte gran.

He vist al web que si no arribes a l’hora et pots quedar sense dinar o sopar
La puntualitat és fonamental per a que l’engranatge rode bé. Al principi la gent s’estranyava, alguns no s’ho creen, però ara quasi tot el món ho entén i sap que és part del joc. És com el cine o el teatre, “comença la funció”

Alguna volta ens heu deixat algú fora? O feu que el que arribe tard es perda el principi com al cinema?
Una volta vam esperar a una taula de sis quinze minuts, que ja és i encara els vam poder incorporar. Per telèfon quan fan la reserva ho expliquem bé. És una regla del joc.
La idea de que es perden el principi podria ser una manera bona, no sé, no m’agrada fer-ho però és com a un concert, una obra de teatre o una pel·lícula.

Tornem a les paraules del web, anem per Revolució, que vols revolucionar
Sempre m’ha agradat un poc anar a la meua, fer el meu gust. És cert que al principi a l’hora de fer i de crear còpies i segueixes als altres, als que saben més, als que van davant. Ara vaig més lliure, m’agrada revolucionar els plats clàssics, fer canvis, sorprendre. Com el plat del Carnot.

Inconformisme?
Un poc el mateix, és el que sent. M’agrada sorprendre i això a la gent li agrada. Que les persones que venen a menjar se’n vagen  satisfetes m’agrada.

I de la proximitat, que em contes? Avui hi ha molts restaurants que s’omplin la boca dient que cuinen amb productes de proximitat i pocs ho fan.
A mi m’agrada que prime el sabor. M’agrada treballar amb productes de proximitat i portar-los al meu terreny. Jo si ho dic ho faig. No es pot usar tot de proximitat però, moltes coses sí. Mira la verdura és tota d’Agustí i de Kiko i Eloisa de Dénia.

Jo el que dic és que amb les verdures i carns no es pot vore d’on és la procedència, amb els peixos per exemple si, però on es veu molt clar és a la carta de vins, ahí o som o no som, la procedència està escrita.
Sí, clar, ahí si que es veu. Nosaltres tenim un 60 % de vi valencià a la carta, majorment de la Marina, és un encert.

Si et dic saludable?
La nostra cuina és saludable i fa gaudir. Home, el tartar de sépia amb panxeta no és massa saludable.

Però està boníssim
Si, està molt bo.

Com la definiries la teua cuina?
Per a mi la composició és important. No obstant això el sabor ha de ser perfecte, ha de ser exquisit.
Jo diria que és propera, no pels productes de proximitat sinó per què el genera records propers, com el plat del vermut o el del corder que et porten a la infantesa.
Encara que tinc influències d’altres cuines, intente que eixe record, eixa referència estiga present, com el plat de les manetes que és un producte de sempre, molt nostre.

Pel que veig el xef a la sala ha vingut per quedar-se
Si clar, és lo que jo intente fer. Mira, en l’entrega dels Soles Repsol és el que es deia a altres companys i a tots els va estranyar un poc.

Com va ser lo de muntar la cuina oberta
Quan vaig entrar al local la cuina ja estava posada on està, si et fixes a la primera planta de Pepe Cabrera totes les cuines són obertes.

Quina és la teua relació amb Pepe Cabrera, sou partners?
Tinc l’àtic en règim de lloguer. Tenim a més una relació simbiòtica, ell em porta clients a mi i jo a ell i tots contents

Ara vas a obrir un nou restaurant a les Marines on està?
Es diu la Escondida, hem obert fa uns dies, està darrere de l’hotel los Angeles, prop de la mar, abans es deia Ca Chema

Que encara tens temps lliure per fer més negocis?
No tinc més temps, però tinc més capacitat de gestió. Es tracta d’aprofitar tot el saber fer que estem acumulant a l’Aticcook i fer una cuina més a l’abast de tota la gent, més econòmica però, de qualitat. Despreocupada i propera, divertida i saborosa

Que tingues sort
Gràcies

ATICCOOK
Camí de La Bota, 13, 03700 Dénia
Tel.- 678 30 43 87

 

Menjar Bé! a les Comarques Centrals (VAL)

Menjar Bé! a les Comarques Centrals (VAL)

Dénia i les Comarques Centrals valencianes Descobreix la zona d’Espanya més emergent en cultura gastronòmica Una guia que et descobrirà els millors restaurants amb cuina autòctona, experiències de la teua a la teua amb productors de vins, olis premium, formatges, embotits, ramaders i hortes que de bona assegurança et faran gaudir degustant productes obtinguts amb el màxim respecte a la naturalesa. La guia “Menjar bé!” fa un pas avant i entra de ple en un territori encara poc articulat però ben definit en moltes de les seues manifestacions cíviques i culturals. Les Comarques Centrals agrupen un conjunt de ciutats i pobles que són font de tradició popular i una potència gastronòmica emergent. La seua gastronomia, la forma de menjar i de cuinar, la manera de concebre l’alimentació i la producció d’aliments és l’eix d’aquesta guia que realitza un passeig pausat per paratges i racons que conserven els tresors culinaris heretats, treballen en les cuines els fruits del seu entorn o aposten per noves i més saludables opcions. Trobareu als productors que fan hortalisses, formatges, olis o vins al costat de casa, restaurants que preparen la seua carta amb la disponibilitat dels recursos locals, i tendes que omplin les seues prestatgeries amb els fruits i els béns elaborats pels seus veïns. Hem visitat llotges de peix i mercats, peixateries i carnisseries, forns, granges, horts i bodegues. De la mà de molts collaboradors hem volgut anar més enllà i conéixer què menja i com menja cada poble d’aquestes terres a les quals el botànic Joan Pellicer es referia com a territori Diànic. Voss convidem a una degustació d’autenticitat, la de les Comarques Centrals.

 

COMPRAR

RODERS la ginebra de la Safor amb sabor mediterrani

RODERS la ginebra de la Safor amb sabor mediterrani

 

FOTOS: ADOLf BOLUDA

Una nova ginebra artesana nascuda a Beniflà, la Safor. Es tracta d’una London dry gin, un estil de fer ginebra que no porta ni edulcorants ni additius i que es destil·la després mesclar i macerar amb els botànics. Una Premium artesanal.

Javier Hernández i Álvaro Pérez són dos apassionats de la ginebra i van decidir fa uns anys fer-se elaboradors, però això si, fent una ginebra completament artesanal. Els dos treballen, però en el seu temps lliure els omplia fer alguna cosa diferent i fer ginebra va ser la seua elecció. “La destil·lació, diuen, sempre ens ha captivat, la part física i la química tenen alguna cosa de màgia”
Després d’un muntó de peripècies, aventures, cursos i viatges a Escòcia, a Galícia o a Mallorca, tot darrere d’un aprenentatge amb experiència real, per fi ara és una realitat.
Es van proveir d’un alambí tradicional de coure i es van instal·lar en una nau al cor de la comarca de la Safor.

 D’on ve el nom de La Clandestilería?
Realment ve a definir la manera en què vam començar a fer proves i experiments. Va ser en un garatge i la fèiem per a nosaltres i algun bon amic que s’atrevia a tastar-la.
I el joc de les paraules, clandestí i destil·leria ens va agradar molt.

 43 graus no són molts?
La ginebra ha de superar els 37,5 perquè es puga anomenar ginebra. La ginebra de certa qualitat té més alcohol i aquí és on està el quid de la qüestió que eixe alcohol li done cos i que no es note. L’alcohol que nosaltres gastem és neutre 100% de cereals.

Com sabem que és una ginebra d’alta gamma, perquè és Premium?, no serà només pels 30 € que val la botella?
Saps el que s’anomena cor en una destil·lació? Quan comença a eixir el líquid destil·lat es tira, no s’aprofita. També l’última part del líquid, la cua, es rebutja i només s’aprofita el que es diu el cor. Normalment, si no és Premium es posa tot i en el sabor es nota, clar, no és tan bo. Nosaltres únicament treballem amb el cor. En els dos sentits. Els botànics són també naturals i orgànics d’alta qualitat. També l’aigua és d’una qualitat contrastada, la fem aquí nosaltres.
La veritat és que és Premium perquè es fa com es deu fer. Sense gotes, ni pols, ni saboritzants

A que sap?
Fa gust a cítrics, a Mediterrània. Però en la seua elaboració posem una dotzena de botànics entre espècies, fruites i vegetals variats per aromatitzar-la, alguns de la terreta, com ara pell de llima i taronja, l’ametlla amarga d’Almudaina o tomaní de les nostres muntanyes i altres de l’orient com la canyella, el cardamom o el coriandre entre altres, a banda del bàsic ginebró que li dona nom.

 

“Hui es fan molt poques ginebres artesanes, la nostra és una d’elles”


I el nom de Roders?
La Roders pren el nom d’aquells bandolers que furtaven als rics i ho donaven als pobres. Al segle XVIII i XIX les penúries al País Valencià eren terribles, les classes riques oprimien a les pobres i alguns no els en quedava altra per tirar-se a la muntanya i sobreviure. Eren coneguts com els Roders i ens va agradar la connotació.

Viure l’experiència
Fer una visita a la Clandestineria i tastar la ginebra de la mà dels qui la fan és una experiència recomanable si t’agrada la bona ginebra i et desperta la curiositat per saber com funciona un alambí artesanal i conèixer la màgia del procés. La Clandestinería ofereix la possibilitat d’aprendre de professionals que comparteixen amb nosaltres de les seves vivències i experiències, sempre per a aconsellar-nos.
El preu és 9 € inclou tast en sec i gintònic

LA CLANDESTILERIA
The Mediterranean Craft Distillery
Tel.- 96 211 19 74 – 629 88 97 18
C/Carril 11 – Beniflá – La Safor

https://www.laclandestileria.com
https://roders.es

AGRICOLOGIA MARKET, DEL CAMP A LA TAULA. Una aposta pel sabor i el bon menjar

AGRICOLOGIA MARKET, DEL CAMP A LA TAULA. Una aposta pel sabor i el bon menjar

FOTOS :ADOLF BOLUDA

Un dels avantatges dels aliments cultivats amb criteris sostenibles es el sabor i l’aroma que atresoren i aquests són el motor de la botiga que José Manuel Bisetto acaba d’obrir al mig del camp al ple de la vall del Girona.

La relació de Bisetto amb el conreu d’hortalisses i fruites ve de lluny, és un dels pioners de la Marina en conrear i vendre productes de la terra fets de manera sostenible. També va ser fundador de Ecoescoles, un projecte d’educació agroecològica i mediambiental, un treball que fa amb passió per què sap, diu, que la formació des de menudets és el que pot fer canviar la manera de pensar.

El conreu d’aliments de manera sostenible és sinònim de qualitat de vida i de qualitat en l’alimentació, gastronòmicament hi ha diferències evidents: “El sabor i l’aroma són incomparables, res a vore amb les fruites i verdures produïdes de manera industrial” “és un poc més car, però s’ho val. Alimentar-se bé és fonamental per al nostre benestar”

A més de les seues hortalisses en la tenda pots trobar molts productes d’elaboració artesanal de proximitat, com els pans de Mariulekas de Sanet i Negrals, vins naturals ecològics de la comarca, oli verge extra de la Marina, cafès, llegums, arròs, sucs, farines de qualitat, orxata eco o conserves vegetals de qualitat com patés i humus de VegaDénia o espècies vegetals més difícils de trobar com el nap japonès daikon o fongs com shitake o portobello acabats de collir.

En definitiva tot aliments saludables, accessibles i de qualitat, de productors de confiança.Són decisions a l’hora de fer la compra per a casa que al mateix temps que ens cuiden per dins impacten directament en el territori.

Dimecres de 15 a 19 h és quan es fa la venda directa i la botiga està ben sortida de tot, però també dilluns i divendres està obert i es pot comprar, ja que estan allí preparant les cistelles que serveixen a domicili.

Els dissabtes estan a Xaló a la tenda PlanetaEco

AGRICOLOGIA MARKET
Tel.- 623 45 71 43 – 615 39 82 38
www.planetaeco.bio
facebook:https://www.facebook.com/PlanetaEco.bio
instagram: https://www.instagram.com/planeta_eco/?hl=es

Camí Real – Benidoleig – Maps 38°48’14.4″N 0°01’36.9″W

Restaurant Mena, rotundament el millor lloc de Dénia.

Restaurant Mena, rotundament el millor lloc de Dénia.

Fotos: Adolf Boluda

Mira que és improbable que jo diga de una cosa que és la millor, sempre intente, abans d’afirmar tal qualificació sobre alguna cosa, sospesar bé el que estic pensant i justificar-ho. És un terme que no m’agrada usar gratuïtament i en el cas del restaurant del final de les Rotes, ho afirme i em quede tranquil, convençut que no falte a la veritat.

No és el millor restaurant, a Dénia n’hi ha d’iguals, millors i pitjors, però lloc, com a tal, no n’hi ha cap que se li acoste a prop. I mira que a vora mar n’hi ha de molt encantadors.

La vista des de la terrassa és idíl·lica, és aquella visió del Mediterrani sense límits, almenys jo me l’imagine així, bo, rectifique, m’imagine allà lluny, a l’altra punta de la mar, les illes gregues. Em venen al cap la Ilíada i l’Odissea, Creta i el seu palau, Roma i tota una cultura mil·lenària, la nostra, la mediterrània.

Han passat prou anys des de l’ultima volta que vaig dinar ací i eixa visió avui continua intacta, i és que quan tens davant tanta bellesa, tanta intensitat, el cor o el cervell, encara està en estudi, genera serotonina i endorfines i el sentiment és, almenys en el meu cas, el de connectar l’ànima amb els elements, el cel, la terra i la mar, és com meditar.

És una combinació d’emocions, provocades per la màgia del dinar, la companyia indiscutiblement i la grandesa del mar amb els penya-segats abruptament entrant a l’aigua. Impossible no caure rendit davant de la majestuosa manifestació de la natura.

Amb aquesta sensació de felicitat comencem a dinar, el vi i el bon menjar faran la resta.

Torradeta amb formatge batut amb molletes d’eriçó.
Un plat en el qual domina massa el formatge, en excés. L’opció bona és menjar-se les molletes d’eriçó primer rascant-les amb el ganivet. Un platet poc encertat perquè l’eriçó no ve a apreciar-se, el formatge ompli el paladar i anul·la l’eriçó, millor menjar-se primer les molletes i assaborir l’animalet.

L’ou de tonyina fet a casa, excepcional, L’anxova i la moixama molt bones. Combinació perfecta de les saladures amb la ceba en salmorra. L’ou de maruca està bo, però això que se t’apegue a les dents no m’agrada gens, ho deteste.

 

Cada volta que prove un bon polp a la flama diria que és el millor que he provat. Aquest polp m’ha tornat a convéncer, està curat i tendre i la cocció, el cremat és perfecte, la moixa que acompanya també està excel·lent, una textura suau que es desfà en la boca, supose per la temporada i/o la curació. Un plat excels.

 

Un brisat que enamora, de Manu Guardiola, de Xaló. Hi ha qui no li agraden els vins brisats, tot és qüestió de paladar, cadascú en té un, o bé d’acostumar-lo. Jo, particularment, he de dir que són els vins que més m’agraden, m’encisen.

Ara sí que dic convençut que són els millors ous de sèpia que mai no he tastat. Cruixent per fora, cremadeta i per dins cremosa però no excessivament, en el punt. Senzillament diferent dels que sempre he tastat, boníssims.

 

L’aladroc està en el seu punt, tendre i sucoset, amb el greix de la temporada. Perfecte. El calamar te l’esperes cruixent i no, és blanet com un bunyol, després de la sorpresa trobes un sabor dolç, el del producte sense la sal que es sol posar al rebossat. Molt bo.

Mussola amb marinera suau d’ametlla. El caldet mariner harmonitza, és suau i delicat. Bon plat



En acabant ens férem un merseguera 100% de Mustiguillo, recomanat per Diego. Sec i afruitat, floral amb la fusta de la criança molt encertat.

La gamba roja si està ben feta està molt bona. Després de xuclar el cap pense que eixe sabor és insuperable, però al primer mosset al cos de la gamba ja sé que també està insuperable, és una categoria diferent d’insuperable.

Paella de floricol, aladroc i espinacs. La cocció i el sabor de l’arròs voregen la perfecció, però hi ha dos ingredients que em fan gaudir especialment, l’espinac presentat en un pilotet, una madueixeta, li dóna un punt de dolçor sorprenent, no està salat i la floricol que està en temporada i de la qual últimament em reconec addicte.

Les postres casolanes. La de formatge boníssima, l’arnadí molt encertat, la carabassa i l’ametlla combinen a la perfecció, el flam excel·lent.

 

 

 

Recomane passejar-se per davall del restaurant a vora mar

Ara farà uns dotze anys que no dinava al Mena, m’he promés tornar ben prompte i compartir amb els meus aquestes emocions tan potents.
Se m’acudeixen al cap records molt bons, persones, amics, molta diversió, era un temps passat, no millor que el que corre ara, però si diferent, era més jove. Passa la vida, no està el gran Diego Mena, però la seua família continua amb el projecte, he vist més modernitat en els plats, una bona evolució, un punt de sal que m’ha agradat suau, remarcable, he vist una gestió perfecta, la labor de les noves generacions es nota.

Els temps canvien, la natura ahí queda, impertorbable.

Pin It on Pinterest