PER JÚLIA MARTÍNEZ.
La nit anterior ens vam adormir després de vore Chef’s Table Fideus, i que ganes de menjar pasta t’entren quan veus cuinar amb tanta passió; era l’episodi de Evan Funke de Los Angeles, famós pel tractament de la pasta, la fa sempre manualment, emociona.
– Demà per esmorzar ens fem pasta
– Sí, amb alfàbrega
Dit i fet, a les 8.00 em va despertar la veu d’ell i un agradable aroma a café.
– En no res ens posem a fer l’espagueti.
I en trenta minuts estàvem preparant-ho.
La pasta amb alfàbrega és una de les receptes que més m’agraden, simple i superdeliciosa. Amb una fulleta de llorer i sal vam bullir la pasta integral i a banda, en una paelleta, vam sofregir un poc, no massa, una ceba menuda picada fina i cinc grans d’all picats també amb oli d’oliva extra verge ecològic de l’almàssera de Millena, l’oli és un dels ingredients més importants, li dona molta personalitat al plat i ha de ser qualitat.
Una volta escudellats l’espagueti es posen per damunt els alls i la ceba sofregits. Jo em vaig posar un poc de mantega que m’encanta i ell només un poc més d’oli cru d’alfafarenca, un oli potent. Per damunt un poc de pols d’avellanes moltes i formatge ratllat, podeu posar el que vullgueu, manxego curat, parmigianino, blau o cabra, a triar. I el toc final, imprescindible, un bon grapat de fulles d’alfàbrega acabada de tallar d’una maceta que tenim al terrat.
És un plat flipant, que bo està! Amb pocs ingredients s’aconsegueix un resultat extraordinari.
– Te’n recordes quan el féiem
– No me’n recordava d’ell. Ah si i li posàvem un vitet, que bo.
– Ara li posem pebre blanc acabat de moldre
I per beure, un te kombutxa que fem a casa.
Per començar el dilluns no està mal. Vos pot semblar un poc estrany desdejuni-esmorzar, però qui es pot resistir? I a més és ben saludable.